JOAN LLUÍS VIVES

L'ASSISTÈNCIA ALS POBRES
De subuentione pauperum


Text bilingüe llatí - català.
Pròlegs de Charles E. Fantazzi i Josep E. Rubio.
Traducció, notes i edició a cura de Joan Tello i Brugal.

Editorial: Llibres de l'Índex (Barcelona)
Col·lecció: Clàssics de l'Índex, 7
Primera edició: octubre 2009
Pàgines: 420
ISBN: 9788496563858

Una crisi profunda sacsejava els Països Baixos al segle XVI. La ciutat de Bruges patia una situació extrema: una gran massa de pobres vivia en la indigència més miserable, mentre una minoria opulenta malbaratava els recursos i s’abocava als excessos més immorals. El Consell de la ciutat, forçat per la gravetat de les circumstàncies, va demanar a Joan Lluís Vives una proposta per redreçar la situació. L’humanista valencià va escriure amb mà ferma L’assistència als pobres. Aquesta obra planta les llavors de l’Estat del benestar i de la doctrina social de l’Església. Avui en presentem la primera traducció al català.

«Un nombre elevat de captaires demostra que, a l’àmbit privat, hi ha dolenteria i manca d’humanisme i que, a l’àmbit dels càrrecs públics, es desatén el bé comú»
Joan Lluís Vives i March (1493-1540). Valencià de naixença, va mirar ben aviat cap a Europa a fi d’evitar l’esgarrapada mortal de la Inquisició. Va ser professor universitari sense títol de doctor, va casar-se però no va tenir fills, va enemistar-se amb la monarquia anglesa per criticar el divorci d’Enric VIII. Gran humanista i precursor de la psicologia moderna, també va fer profundes propostes pedagògiques. La seva obra és una crida a la dignitat, l’austeritat, la convivència, l’activitat honesta i les lleis justes.